dissabte, de juliol 30, 2005

BOTÓ BLANC

Dones i homes de tot el planeta!, es temps d’unir les nostres energies per a Despertar i començar la construcció del nou món que tots somniem...
Ens desagrada que els interessos particulars es sobreposin als generals... Ens ofenen el menyspreu de les minories... la manipulació, l’abús, l’ engany... ser només un numero en una llista immensa...i haver estat reduïts a produir i a consumir, fins a consumir-nos..
Se’ns ha dit i repetit, una i mil vegades que el món és com és i que no pot ser d’una altra manera, doncs aquesta és la inevitable i trista conseqüència de la condició humana... Quasi ens ho hem cregut,... però no del tot... dins nostre mai hem deixat d’escoltar una veu disconforme...
Voldríem ser escoltats, no limitar-nos a anar a votar, un cop de tant en tant, i escollir una gent que després s'obliden del que havien promès i no ens representen.
Ens disgusten la violència i el terror, vinguin d’on vinguin, de l’oprimit, sovint massa desesperat i ofuscat, i menys encara, la de l’opressor sempre calculador, fred, cruel i sanguinari.
Voldríem habitar un entorn més segur i agradable, mes fraternal, veure desaparèixer la misèria, la fam, l’explotació, la destrucció del medi ambient natural, els odis racials, o religiosos, la guerra...
Totes aquestes injustícies institucionalitzades, sacralitzades pel sistema... i, voldríem acabar amb aquest creixent desequilibri humà i ecològic que amenaça al Planeta sencer...
Voldríem que les coses fossin més fàcils... alliberar-nos de tantes pors i obligacions inútils i alienants... poder viure i mostrar-nos tal i com sempre hem volgut ser... poder desplegar en Pau i Llibertat totes les potencialitats que ens són pròpies com a éssers humans.
Però ens han dit que això no és possible... i quasi ens ho hem cregut... quasi...
En l’actual situació, la majoria no tenim temps ni energia suficients per a reivindicar els nostres drets més bàsics i aspiracions... Estem a més, molt desencantats; hem viscut i vist massa fracassos, renunciat a tants anhels... gairebé no creiem que cap acció individual o col·lectiva, pugui desembocar en resultats concrets, favorables als febles, als desposseïts, als que pateixen... i desconfiem de les propostes de partits i organitzacions de tota mena que constantment ens utilitzen i enreden sempre en benefici dels mateixos!...
Ens sentim perduts dins la multitud, atrapats en els engranatges d’un sistema que com un tren sense frens, va cada dia més ràpid, cap a una més que previsible catàstrofe ecològica, vírica o nuclear...
Anestesiats per la TV i el consum, reduïts al senzill paper d’ espectadors de les nostres pròpies vides, i de tot, resignats a la impotència, quasi hem oblidat els nostres més autèntics i sincers ideals... i per això sentim una sensació d’insatisfacció, una sorda infelicitat, un enyor de la plenitud perduda!...
Llavors, gastem inútilment el nostre temps, tot intentant omplir la buidor, dissipar l’avorriment, oblidar la manca de sentit de les nostres vides, tancant els ulls davant la injustícia, desentenent-nos de la desgràcia dels altres... entestant-nos en aconseguir més coses materials: la riquesa, el poder, la consideració i la importància socials, que inevitablement tampoc ens fan feliços, ni ens donen pau ni sentit.
D’aquesta manera, el millor de nosaltres mateixos i de les nostres vides queden postergats a un futur impossible...
Es el lent suïcidi de cada dia...
Les diverses ideologies, opcions polítiques i religions establertes, han fracassat perquè s’han fonamentat per a perpetuar-se, en la violència física, psicològica i espiritual; en la imposició d’un poder vertical Deu-estat-pare, en l’autoritarisme, en el patriarcat... en la mentida, l’engany i la hipocresia com a sistema...
Però ara, des de la vida l'alegria i l'esperança, sorgeixen noves alternatives, apareixen nous horitzons, d'altres perspectives. Nous camins que tot i donar cabuda a la multiplicitat i diversitat de l'experiència humanes, han de ser essencialment apolítics, no jeràrquics, no violents, respectuosos amb cadascú, de tots, i de tot, reconeixent la totalitat de les capacitats dels éssers humans.
Són les vies blanques, petites-grans idees, ja en acció per tot el planeta que superant vells obstacles i limitacions, practiquen i proposen formes de vida i d’acció coherents, capaces d’afrontar la difícil i greu realitat del moment, oferint alternatives per tal d’evitar la catàstrofe i crear un món millor, afavorint un creixement harmoniós i digne, dels éssers humans i de totes les altres formes de vida.
Per això proposem des d’aquí, amb total senzillesa i convicció:
la VIA DEL BOTÓ BLANC.
El Botó Blanc pretén ser un vehicle de comunicació polivalent. Un símbol generador d’identitat...un instrument que et permeti d’expressar fàcilment tot allò que no sabies, o no t’atrevies, a dir... Es una manera d’afirmar-nos, de fer evident el nostre rebuig a un món que no volem... una eina d’acció directa i lliure, personal i col·lectiva... un signe de confluència intel·ligent i fraternal entre persones de totes les races, sexes, pobles, creences i cultures.
Una manera fàcil de reconèixer-nos, de comunicar-nos públicament, de sentir la nostre presència i germanor per a tot arreu... és una forma natural de veritable democràcia horitzontal i directa, un medi de recuperar la paraula, l’espai, la identitat i el protagonisme que ens tenen segrestat... i serveix també, d’autorecordatori de les pròpies aspiracions, ideals i compromisos... de tot allò que la realitat social en que hem viscut no ens ha permès exercir... fins ara...
Amb ell, expressaràs el millor de tu mateix/a, afirmant el teu desig i voluntat de fer entre totes i tots un nou món, més just lliure i solidari....
Formaràs part i ampliaràs, una xarxa de llum necessària per il·luminar aquest nou mil·lenni, abans que no sigui massa tard...
Com més botons blancs es vegin, més potent serà la teva-nostre veu, més gran la teva/nostre força de transformació i concòrdia, d’alegria, solidaritat i llibertat responsable.
Hi pots participar senzillament cosint-te un botó blanc en un lloc ben visible a la teva roba,
aquesta és l'única acció que et suggerim...

Perquè un botó ?
Perquè és un objecte senzill, a l’abast de tothom, fàcil de cosir a qualsevol vestimenta. Perquè tot i ser visible és discret i no fa nosa... A més, la forma rodona simbolitza perfeccionament, realització, globalitat.
Perquè blanc?
Perquè el blanc té en ell mateix tots els altres colors, representant d’aquesta manera la unitat en la diversitat, la imprescindible complementarietat entre tot el que és variat, diferent...i també la necessària pau, puresa, transparència, força, intel·ligència, llum i plenitud a que aspirem.
posa’l a la teva roba.

BOTÓ BLANC, FIL BLANC
Explica el que significa als teus familiars i amics, a qui et pregunti.
Posa’l també a llocs visibles, al cotxe, a les finestres.
CERCLE BLANC, ROBA BLANCA.
Es temps de Despertar.
Es temps d’Actuar.
Amb amor...
La Via del Botó Blanc!

Si ho creus convenient difon aquest missatge.